Moltes vegades ens queixem del que està passant al nostre voltant, ens indignem quan es trepitgen drets fonamentals, ens preocupen les injustícies que ens envolten… però no sabem exactament què fer.

La preocupació pel benestar ha generat un sistema d'excuses en el que tothom dóna les culpes al veí. Els pares a l'escola, l'escola a l'entorn familiar, tots a la televisió, la televisió als espectadors, al final acabem demanant solucions al govern, ... i el govern apel·la a la responsabilitat dels ciutadans, i altra vegada a començar. En aquesta roda infernal d'excuses anem girant any rere any i legislatura darrere de legislatura.

La única solució que se m'ocorre és no esperar que uns altres resolguin el problema, sinó preguntar-me: què puc fer jo per a solucionar-ho?. He escoltat moltes vegades aquesta pregunta, i crec que si sabéssim aprofitar la preocupació, la generositat, l'energia i el talent dels Puigcerdanencs disposats a col·laborar, podríem provocar un benefactor canvi de comportament social, que és el que necessitem per a millorar el benestar. Es tracta de treure'ns de damunt el victimisme, la impotència i el clima dramàtic que envolta al món municipal.

Cercar a altres persones amb les mateixes preocupacions, amics i companys amb els quals compartir accions, crear recursos en la xarxa, inspirar-se en les formes d'activisme que veus al teu voltant, imaginar noves formes de lluitar per la cultura i compartir-les, documentar i explicar les necessitats i com s'han superat, ens dissenya un espai per la transformació de Puigcerdà basat en la comunicació i el diàleg, i al marge de símbols i ideologies partidàries i partidistes.

Reunir voluntats, no transcendirà immediatament, ni serà un tipus d'acció que aconsegueixi un canvi directe. Però és important que els governs municipals vegin i sentin aquesta força social, que s'adonin que governen d'esquena a les realitats ciutadanes.

Explicar als Puigcerdanencs que el benestar és un assumpte de tots. Alleujar el sentiment de solitud, desconcert i impotència que experimenten molts vilatans. Elevar els coneixements pedagògics de la societat. Posar a la disposició de tothom la informació més rigorosa i la solució de problemes concrets. Buscà els mecanismes més eficaços per a compartir coneixements, informació i tècniques, etiqueta i llicencià les iniciatives i contribueix al be comú.

Hem de participar tots els que creiem en els procediments nobles i eficaços per a millorar l'entorn, els que creiem que tenim com a finalitat posar als nostres fills, als nostres conciutadans, en les millors condicions possibles. També els que pensem que només cal demanar que creguin fermament de que per sobre de les diferències polítiques, econòmiques, religioses; podem posar-nos d'acord en els principis bàsics socials.

Cal mobilitzar, agrupar i posar en comunicació a les persones interessades per afavorir un consens social sobre les bases de l'enteniment. Estudiar i proposar maneres concretes de col·laboració per a diferents estaments socials: empresaris, mitjans de comunicació, sistema jurídic i sanitari, forces de seguretat, administracions públiques no educatives, professionals de la cultura, o de l'esport, etc.

Estic convençut que la solitud és angoixant, però que la col•laboració aconsegueix tots els objectius proposats pels que hi participant, aprofitant els seus coneixements, experiències i projectes.

Aquest pensament és per ara un moviment humil, pacient i independent. Mentrestant, no oblideu que la pregunta més important davant d'aquesta situació és: I jo que puc fer? ... per Puigcerdà.

M'agradaria ajudar-vos a fer-ho.

Toni Bustamante